Discografia
Les veus dels pobles lliures
(autoeditat, 2006)
Recuperar el llegat històric que alguns cantautors han deixat en aquest país és essencial per entendre moltes de les realitats que es van viure i que encara avui es viuen arreu dels Països Catalans. Recuperar part del seu repertori amb cançons emblemàtiques que, amb el temps, han esdevingut autèntics himnes de la resistència antifeixista catalana. Com un exercici més de memòria històrica, de reivindicació nacional i social, i de justícia cultural. I, entre el treball i l'abraçada, obrir la porta i alimentar-nos d'acords i paraules a través de l'escletxa que s'ha obert; veure que no estem sols, que mai hi hem estat, i que no es tracta pas d'un fenomen aïllat, sinó que som fruit de la perversió del poder que, igual que el nostre, han patit tants i tants altres pobles. I, malgrat l'opressor ens vulgui esborrar, cal seguir protestant, com deia l'escriptor, fins i tot quan no serveixi de res. Silenciades, però mai oblidades; recuperem les veus dels pobles lliures!
Just abans d'entrar a gravar el segon disc, que està previst que surti al carrer a l'abril del proper 2007, en aquest recull musical el cantautor Cesk Freixas interpreta, tant en solitari com amb la banda Els Altres Bandais, cançons de cantautors catalans i internacionals, com ara Silvio Rodríguez, Daniel Viglietti, Victor Jara, Bob Marley, Ovidi Montllor i Raimon. En ell hi apareixen un total de sis temes versionats i adaptats que conformen aquesta aproximació cap a la cançó de protesta d'arrel més tradicional, demostrant un cop més la seva vigència i la rellevància del seu missatge.
- Al vent (de Raimon)
- He de partir-me en dos (de Silvio Rodríguez)
- La samarreta (d'Ovidi Montllor)
- Les cançons lliures (de Bob Marley)
- Sageta de foc (d'Ovidi Montllor)
- Traieu els filats (de Daniel Viglietti/Víctor Jara)
Descarrega't el recull de versions Les veus dels pobles lliures gratuïtament:
- des d'aquest arxiu .zip (23 MB)
lletra i música original: Raimon
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant el vent...
al vent del món.
La vida
ens dóna penes,
ja el nàixer
és un gran plor,
la vida
pot ser aquest plor...
Però nosaltres al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món...
títol original: “Debo partirme en dos”
lletra i música original: Silvio Rodríguez
lletra adaptada al català: Cesk Freixas
No us penseu que és per qüestió de vici,
que ningú s'aixequi encara que el miri,
ja fa dies que acabo discutint amb la gent,
perquè diu que jo canto coses indecents...
T'estimo, amor meu,
no em deixis sol.
No et vull sentir tan lluny,
mira que jo ploro...
Ho veuen? Ja sóc decent; m'ha sigut fàcil.
Que el públic s'agrupi i que m'aclami.
Que s'apropin els nens, tots els amants del ritme.
Que es quedin asseguts els intel·lectuals...
He de partir-me en dos...
Uns diuen que aquí,
altres diuen que allà,
i jo només vinc a dir,
només vinc a cantar,
i no importa la sort
que pugui tenir
una cançó.
Uns diuen que aquí,
altres diuen que allà,
i jo només vinc a dir,
només vinc a cantar,
i no importa que després
em suspenguin l'actuació...
Jo també vaig cantar en tons menors,
també vaig tenir tots aquests dolors.
Jo també semblava que cantés com un sant,
també vaig repetir en més de cent i mil cants;
T'estimo, amor meu...
Però vaig aventurar-me amb més assumptes,
i van aparèixer causes, atzars i lluites;
l'amnistia, el carrer, la cançó de protesta,
i el poeta del poble es va posar de moda...
He de partir-me en dos...
Jo voldria cantar encaputxat
i després barrejar-me al vostre costat,
encara que així no hagués conegut
alguns racons de la terra i a persones com tu...
T'estimo, amor meu...
No repetiré més aquesta tornada,
veig que alguns ulls m'encenen amb mala mirada,
i si us sóc sincer temo no ser interpretat,
gairebé sempre el què passa és que algú ha malpensat...
He de partir-me en dos...
lletra i música original: Ovidi Montllor
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren;
vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar a contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que em ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals,
així la gent ja no em veia:
jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquests mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".
Potser d'altres, en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta...
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella,
perquè abriga, i me l'estimo,
i li prego que mai no se'm faça vella...
títol original: “Redemption song”
lletra i música original: Bob Marley
lletra adaptada al català: Àlex Vendrell (Inadaptats)
Tancades a dins de les gàbies,
expulsats molt lluny d'aquí,
decidint deixar la llum,
amagats dins la nit...
Cercant la llibertat per tots els pobles,
sabotejant el poder dels rics,
regalant el més gran tresor,
l'amor de mares a fills...
S'escolten al vent
les cançons lliures
que s'estan escrivint
amb les seves vides...
I quants somnis ens negaran, companys,
quant de temps ens ho mirarem?
ningú pot fer sentir-te lliure,
ho has de fer tu mateix...
Una abraçada per tots els que s'amaguen
clandestins entre tanta gent...
a trenc d'alba l'amor creix,
resistiu sempre ferms...
S'escolten al vent
les cançons lliures
que s'estan escrivint
amb les seves vides...
I quants somnis ens negaran, companyes,
quant de temps ens ho mirarem?
ningú pot fer sentir-te lliure,
ho has de fer tu mateixa...
Una abraçada per totes les que s'amaguen
clandestines entre tanta gent...
a trenc d'alba l'amor creix,
resistiu sempre ferms...
lletra original: Joan Salvat-Papasseit
música original: Ovidi Montllor
Hi ha un home a la presó
dels que avançaven;
JUNTEU-VOS.
Traieu-li l'embaràs
que li oprimeix les mans;
JUNTEU-VOS.
Perquè faci camí,
JUNTEU-VOS.
títol original: “A desalambrar”
lletra i música original: Daniel Viglietti/Víctor Jara
lletra adaptada al català: Carles Rebassa
Jo us demano, avui, companys,
si heu tingut el pensament
que aquesta terra és la nostra
i no del qui té el diner.
Jo demano si en la terra,
no hi has pensat, mai, company;
que si les mans són les nostres,
és nostre el que ens donarà.
Traieu els filats, traieu els filats,
que la terra és nostra,
és teva i d'aquell,
de Pere i Maria, de Pau i Josep.
Si aquest cant meu és molest
a algú dels que sou aquí,
jo us dic que és un foraster
o un senyor del nostre país.
Traieu els filats, traieu els filats,
que la terra és nostra,
és teva i d'aquell,
de Pere i Maria, de Pau i Josep.